6.1. EL TURISME A CATALUNYA.
Si fem una visió general el turisme a Catalunya representa un 10 % del PIB català. Això suposa uns 100 milions d'euros. El turisme és el sector de l'economia catalana que ha crescut més durant els últims 2 anys.
El creixement s'explica per tres factors:
La situació privilegiada en la qual es troba Catalunya dins de la Mediterrània.
La qualitat de les infrastructures i serveis turístics.
El creixement sostingut de les economies dels nostres clients que són principalment espanyola i europeus.
Tenim un petit inconvenient, no s'ha mesurat bé el grau d'0incidencia de les autopistes de peatge.
Catalunya ocupa el 13è lloc dins del rànking internacional de destinacions turístiques amb 12 milions de turistes internacionals. Catalunya experimenta un ritme d'augment superior que a la resta d'espanya i la resta de països europeus.
Respecte del turisme estranger que ve a espanya, el 25% aproximadament té com a destinació Catalunya. El turisme que ve de la resta d'espanya ha augmentat un 20% i suposa uns cinc milions de turistes anuals.
El turisme internacional i nacional cada any augmenta. El turisme de dins de Catalunya es manté en dos milions. Anualment hi ha vint milions de turistes.
6.2 LES MOTIVACIONS
Degut al marc geogràfic de Catalunya és la única regió d'Espanya que compta amb dos tipus de regions de turisme de masses:
turisme de sol i platja.
Turisme de neu
El turisme de sol i platja adquireix importància de la dècada dels 70 i podem dir que pràcticament s'entén per tota l'àrea de costa, en excepció de Barcelona (turisme de ciutat) i el Delta de l'Ebre (turisme de natura). En el últims anys s'ha experimentat uns certs canvis envers un turisme més actiu. Per una banda es demanen més activitats exportives i culturals. Així ha anat apareixent noves motivacions turístiques de tipus cultural (temàtica Dalí ). Això fa que es promogui molt l'aspecte cultural de Tarragona i Lleida. La variació esportiva van adquirint importància els camps de golf, les activitats de aventura,... Totes aquestes variacions provenen de la demanda del turisme estranger.
En el turisme de neu, la principal demanda prové del turistes catalans i de la resta d'espanya. Al pirineu català es troba les principals estacions d'esquí d'Espanya ( Baqueira Beret, la Molina - única que pot accedir per ferrocarril- Boí - Taüll, el Port del Compte). predomina l'estil de tipus alpí, però també tenim estacions d'esquí nòrdic.
El turisme de negocis es propi dels grans nuclis urbans. La ciutat per excel·lència es Barcelona que s'ha especialitzat en fires i congressos. Lleida i Tarragona lluiten per tenir el seu lloc.
Catalunya és la millor regió pel turisme esportiu, ja que coincideix una gran varietat de recursos naturals, un elevat nombre de població urbana i també una gran iniciativa privada.
Al Pallars Sobirà hi trobem el rafting, a Àger el parapent i l'ala delta, a les muntanyes d'Albergs les excursions 4x4, al Montsec l'escalada.
Dins del turisme esportiu també hi ha l'esport com a espectacle, es a dir el turisme esportiu passiu.
El turisme ecològic és possible per que tenim espais protegits de fàcil accés. El turisme generalment és català, però va augmentant el turisme estranger, principalment europeu.
Aquest turisme se li dona un caire didàctic. Tenim el parcs del Montseny, el parc de Cadí-Monteixo, el parc del Delta de l'Ebre, la zona volcànica d'Olot, el parc nacional d'Aigüestortes i els aiguamolls de l'Empordà.
6.3 ESTRANGERS A CATALUNYA
Els estrangers ha anat delimitant tres zones o marques turístiques a Catalunya:
Barcelona
Costa Brava
Costa Daurada
La principal via d'entrada és per carretera, tot i que cada vegada va adquirint més importància l'entrada per Barcelona (Port i Aeroport)
Els francesos son els principals clients, seguit pels alemanys i els anglesos. Actualment s'està obrint un nou mercat als països de l'est.
La motivació principal és el lleure. El perfil dels turistes és:
famílies de francesos que venen per carretera i van a la Costa Dorada.
Alemanys que venen en autocar a la costa Brava
La resta entren per aeroport i van a Barcelona
El sistema d'allotjament preferit és l'hotel tot i que en els últims anys ha augmentat l'allotjament en càmping.
L'estada mitjana és de nou nits. Els belgues, el alemanys i els holandesos fan les estades més llargues. Els italians son els que gasten més i els anglesos son els més contents.
Els aspectes més valorats son :
La poca distancia respecte als seus llocs d'origen.
L'aspecte paisatgístic.
L'oferta lúdica.
El tracte personal.
La bona relació qualitat preu
La neteja dels establiments.
La neteja de les platges.
Valoren negativament la neteja dels carrers i el soroll
La fidelització del turisme internacional a Catalunya és molt elevat (60 %)
6.4 TURISTES DE LA RESTA D'ESPANYA
El nombre de pernoctacions ha disminuït i el nombre de viatges ha augmentat. Les estades més llargues corresponen a les terres de Lleida.
Hi ha una gran concentració a l'estiu i a la Setmana Santa.
La destinació preferida és Barcelona, després la Costa Daurada i després la Costa Brava.
Les últimes destinacions son les terres de Lleida i els Pirineus.
Els turistes que més venen son els andalusos, els valencians i el madrilenys.
La principal motivació és el lleure, però també agafa importància els negocis.
Es valora positivament el paisatge natural, l'urbà, l'ambient i la gent. Es valora negativament el preu i a vegades el temps.
6.5 ELS CATALANS COM A TURISTES
Els catalans son molt viatgers i abunden catalans amb segones residències. Les zones on més es va es la costa Dorada, la Costa Brava i els Pirineus on es té la segona residència.
Es viatja per tota espanya, Andalusia, País Valencià, Galícia i Aragó. Si es viatja a l'estranger, principalment es va a Europa, després als EUA i finalment a Àfrica.
Dins d'Europa, Andorra és la primera destinació, després França i el Regne Unit. La duració mitjana es de onze nits, preferentment en hotel i el mitja de transport és l'avió.
Sorprenentment el 76% dels viatges a l'estranger els fan dones, amb estudis superiors i casades.
Les principals zones turístiques de Catalunya son la costa i els Pirineus.